Obra de Johannes Bosboom (1817-1891), pintor holandès.
- En record del 255è aniversari del decés de François d'Agincourt -
François d'Agincourt (1684-1758) compositor i organista francès nascut a Rouen. L'endemà de la encisadora música de Donizetti, canviem de geografia i situem-nos a la veïna França per a descobrir-hi un dels seus organistes. I en un temps, al del domini reial i anys abans de la posterior revolució francesa, en què la música d'orgue, i en el seu defecte la de clavecí, vivien en la glòria daurada gràcies al gust reial per aquests instruments. Lluís XIV, el monarca hedonista, classista i elitista, era l'afortunat rei en temps d'Agincourt tot i que l'any 1715 fou substituït per Lluís XV quan aquest tenia, atenció, 5 anys. Coneguda la fama d'admirador acèrrim de la música de Lluís XIV, fins el punt de situar un tal Lulli, italià convertit al messianisme reial francès, a la seva dreta, la més propera en tots els sentits. I si les fastuoses celebracions reials eren del gust monàrquic també ho eren, pel significat noble i estètic, les grans partitures per a orgue i clavecí.
Obra de Georg Braun (1541-1622), geògraf alemany.
És aquí on intervé el nostre protagonista d'avui, d'Agincourt, organista íntimament relacionat amb la seva ciutat natal, fou organista en diverses esglésies abans de recaure, per fortuna per ell i pels seus familiars i amics, a la Capella Reial de París. Allà, i sempre en nom del Rei de torn, va compondre tota una sèrie de partitures en què l'orgue o el clavecí n'eren els beneficiaris directes. De fet, el seu repertori és extens quantitativament parlant però extremadament limitat a la instrumentació de teclat. Per tant, en el dia del seu aniversari de decés any, també, de la mort de Johann Friedrich Fasch, haurem d'obrir la enciclopèdia de partitures de clavecí, buscar per la lletra A i escollir dins de l'extensa producció d'Agincourt.
Para seguir leyendo y escuchar a D'Agincourt
No hay comentarios:
Publicar un comentario